Dies de pluja

Pesa massa això d'anar amb el cap ben alt,
repetint-me a mi mateix “no n'hi ha per tant”.
cura d'humilitat a cop de pal.

I aquests dies quan la pluja no te fi
miro enrere i no recordo el què et vaig dir,
paraules que van perdre tot sentit.

Et recordo al meu costat,
ballarina en capsa de metacrilat
i una bena sobre els ulls.
rere els vidres entelats
una màniga esborrant
el reflex que va ser tu.

A tret d'alba encara abunden els bassals,
travesso aquest carrer amb olor de fang.
memòria selectiva és el que cal…

Ja fa estona que la pluja va emmudir.
malgrat que tot això ja no va amb mi
creu-me, tu vals més del que et vaig dir

Creu-me, tu vals més…

Et recordo al meu costat,
ballarina en capsa de metacrilat
i una bena sobre els ulls.
rere els vidres entelats
una màniga esborrant
el reflex que va ser tu.