La promesa

Sento cantar les granotes des del meu llit
Anuncien la pluja que ha de venir
I els seus cants omplen la nit de veritats
De certeses mil·lenàries i ancestrals
No són promeses buides, invisibles

No, no et diré que anirà bé
Perquè és el que diu la gent
Quan no et vol ajudar
Jo et diré mirant-te als ulls
Que si no surt com has pensat
Em tindràs al teu costat

No t'espolsis la gent amb paraules amables
No defugis problemes culpant als altres
Ni la natura és sàvia ni la gent bona perquè sí
Però si ens tenim a prop potser trobarem un camí
Sense optimismes fàcils però amb valentia

No, no et diré que anirà bé
Perquè és el que diu la gent
Quan no et vol ajudar
Jo et diré mirant-te als ulls
Que si no surt com has pensat
Em tindràs al teu costat