Un quart de nou i el sol encara no fa ni menció
De passar per davall de l’horitzó
I al carrer vas sentint una remor
S’ha quedat enganxat l’últim botó
De la camisa, tu que deies: “no,
Jo soc com soc i no fa falta esforç
Que vaja decorant-me aquest cos.”
Però hui has acceptat el teu cos
I ja tens recalculats tots el mots:
“Mira, què vols que se’n faça, d’aquesta vida,
Què vols que jo et diga? Si quan jo creixia algú em deia:
Que al remat tot se n’acaba anant
El temps és un concepte
I nosaltres no entenem
De números i precisions
Només sabem cantar
I si tens por em quedaré aquí soc com l’escalfor
De quatre cents soldadets de cartó
Que fugen per construir un món millor
Però no cal que vagen molt allà
Més enllà del que pots imaginar
On es fa fosc si deixem de parlar
On guardem un raconet per somiar
Que preferim parlar del que no és real
Abans que del que coneixem ja
Què vols que et diga, jo només creixia
Però aquesta vida em repetia
Que al remat tot se n’acaba anant
El temps és un concepte
I nosaltres no entenem
De números i precisions
Només sabem cantar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada