Als 30

En passar el portal decorat per un senglar dissecat que van comprar en un mercat.
Si t’hi fixes bé la fusta és de tall modern, un poquet antic si te n'adones bé.
I jo que preguntava: bon senyor diga’m seriós, que no hi ha estudiants que visquen per aquí
Que jo soc molt tranquil i dissabtes per la nit, ho comprendrà, això és l’edat, però he dormir.

I en el segon, senyor, viuen uns capellans que practiquen el cant coral
I van a missa aquí al costat
I el de l’esquerra una parella original
Que munten sopars per a vegans

Vinga per aquí que veure’m com de bonic és el pis que li lloga un amic.
Es disculpa per no haver tornat del camp, però no podia venir a Alacant.
I des del balcó sentia com dos hòmens forts, que parlaven d’algun fet de la història occidental.
Intercanviaven impressions de la guerra dels balcans, no parleu d’armes si hi ha el xic davant.

I deien que al món, senyor, viuen els comandants que s’han retirat
I en un racó de la memòria van guardant
El xiquet que un dia va somiar els fussells
I creuen en el penediment

Hem trobat un pis per a llogar
No és molt cèntric, però el barri és en silenci per la nit
Tu ja ho saps, el que més es valora és la tranquil·litat
I es sagals aprenguen a jugar en balancí