28 d’octubre 2012

L'illa



Camines,
vas perdut tot el dia.
Camines per sobre una via
que encara no té un destí final.

Contes tots els dies que fan falta
i és que no perds l'esperança;
després diuen que no tenim ideals.

Vius en un món que canvia,
on poques coses t'inspiren.
Jo estic amb tu...

Contemplarem el món des d'un miratge perdut enmig del mar,
i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.
No deixarem entrar suïcides que ens governin com abans;
i esperarem que la distància ens ensenyi a tots que som iguals.

Sospires.
Busques conscient la màgia,
aquell anhel de la infància,
aquella energia que no s'acaba mai.

Emprens el repte d'una vida solitària,
com una bona pregària,
la que surt de dins del cor.

Ja has trobat una sortida.
Vols prendre el pols a la vida.
Es veu millor en la distància.
Vull venir amb tu...

Contemplarem el món des d'un miratge perdut enmig del mar,
i esperarem que arribi el dia en que tot torni a ser especial.
No deixarem entrar suïcides que ens governin com abans;
i esperarem que la distància ens ensenyi a tots que som iguals.

No puc esperar...
Ha de ser aviat...
Vull canviar el món amb tu, si vols.