20 d’octubre 2012

Quan xerres amb ets ulls




És molt difícil, per jo, mesurar ses emocions.
I més quan noltros sabem que tu ets especial.
Anirem a passejar, ben abrigats, agafats de sa mà.
I voltarem rodejats d'animals i ennuvolats.
Saludarem tots ets ocells que ens miren,
que vagin passant, que vagin passant.

Hola passerell,
mira un estornell,
passa un verderol,
guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
un puput que quasi ens pica.

No som un mostrador ni vull cridar s'atenció,
tenc dret a caminar amb tu as meu costat.
Me mires als ulls, tens tantes coses per dir,
cantam una cançó i així mos ho deim tot.
Es dos aprenem junts, me mostres es teu món,
me presentes ets animals, que un dia em vas pintar.

Hola passerell,
mira un estornell,
passa un verderol,
guaita un rossinyol.
Vigila un falcó,
que negre aquell tord,
mos resquitlla una gavina,
un puput que quasi ens pica.