No és tant això

No cal que t’ho discutisca, sé que és més forta la vida
Que la pura analogia, que fa més gran la ironia.
Que no cante per bogeria, ni tampoc per la seguida,
Cante per guanyar la vida.


És l’hora de descobrir-se, de contar les mentides:
Mai no he eixit a cap revista, ni escric llibres de temàtica oriental,
No tinc cap amic a Praga, ni cap joia venerada
Per aquells antics cristians.


Quan la ciutat s'il·lumina i cau la nit amb bona vista, jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
Una posta de sol tranquil·la, una cançó no molt sentida i jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
La vida és una cosa estranya però als teus braços en sembla una altra
I jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai
No sigues tan cruel bonica que això al final farà ferida i jo aiaiaiaiai
Que cride aiaiaiaiai