Batiste Ceba

Encara no ha eixit el sol i allà va Batiste Ceba,
dos cassalles dins del cos, l'aixada al coll camí de l'horta.
Avui tot és diferent se n'adona Batiste Ceba
excavadores i ciment li estan destrossant la terra.

Se'n recorda el ti Batiste de quan era xicotet
que son pare l'ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d'estiu cremant-li el sol al llom,
de com l'han fet patir sempre eixos cabrons.

Volen fer una carretera i li tombaran sa casa
l'alqueria més bonica de tota la comarca,
ja no beurà aigua del pou ni podrà collir tomaques,
li estan furtant la vida els fills dels camises blaves.

Se'n recorda el ti Batiste de quan era xicotet
que son pare l'ensenyava a llaurar bé,
de cada dia d'estiu cremant-li el sol al llom,
de com l'han fet patir sempre eixos cabrons.

Encara no són deu i el sol ja crema
crema.

El meu xiquet és l'amo
del corral i del carrer,
de la figuera i la parra
de la flor del taronger.