Com abans

Posem que era Barcelona
que no era la ciutat dels sants,
si algú ens deia "Adéu" li escopíem l'"Hola"
perquè ens crèiem molt més importants...

Hauríem de deixar la feina!
picant de mans fèiem volar els coloms
quan pujàvem per les Rambles
perquè ja n'estàvem fins els collons.

Estic tan, estic tan,
estic tan enamorat.
Estic tan, estic tan
enamorat de tu com abans.

Si era dilluns no hi havia Kentucky
ens ofegava el primer dia gris.
Havíem de fugir de casa
com qui s'escapa del forat més trist.

Feliços érem invisibles
triàvem una hora i un lloc.
D'estimar encara no en sabíem
ens jugàvem la vida com qui viu un joc.

Estic tan, estic tan,
estic tan enamorat.
Estic tan, estic tan
enamorat de tu com abans.

Sé que passes per un mal tràngol
entre dependències i pensions.
I si tornéssim una estona?
com de nit l'estrella torna al firmament?

Estic tan, estic tan,
estic tan enamorat.
Estic tan, estic tan
enamorat de tu com abans.

Estic tan, estic tan,
estic tan enamorat.
Estic tan, estic tan
enamorat de tu.