23 de setembre 2012
Oxigen
M'agradaria trobar-me dins l'aire
que respires per un moment
M'agradaria trepitjar a terra en ferm
i tu al meu costat
El meu reflex dins dels teus ulls
buits com aparadors
I el silenci es trenca
m'agradaria fer-ho millor
I reboto
i no et trobo a prop
Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra
Jo no et puc ensenyar els colors del mar
al teu davant tens la porta oberta
Voldria dir-te tantes coses
però per mi mai tens un moment
Persegueixo els nostres somnis
i a tu t'és indiferent
Tantes mentides i tantes històries
i em sembla que no saps qui sóc
I el silenci ens trenca
m'agradaria ser molt millor
I no et trobo
enlloc
Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra
Jo no et puc ensenyar els colors del mar
al teu davant tens la porta oberta
He recordat el vell far de vuit braços
No vam dormir i vam parlar fins veure el sol
On puc trobar un nou camí rere els teus passos?
Vull una altra nit per poder dir
tot el que sento
Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra
Jo no et puc ensenyar els colors del mar
al teu davant tens la porta oberta
Dilluns no existeixes
dimarts despertes
i estem junts fins dimecres
Dijous veus la llum,
ja ve divendres, de festa,
dissabte i diumenge.
Tu sempre has esperat alguna senyal observant
rere la finestra
Jo no et puc ensenyar els colors del mar
al teu davant tens la porta oberta
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada