Polo de menta

A davant ca meva
hi ha un carrer ben aparcat,
una grua que li treu
tots es marrons en es veïnat,
una bixicleta
que la vaig agafar des fems,
té una roda blanca i negra
i n'Al Capone ja m'entén.
Cusen ses xarxes
en es sol es pescadors,
ja ho sabem, no els hi interessa
que els hi treguin Polaroyds,
sonen ses campanes
i es infants a vida i mort
se disputen sa pilota, you know,
juguen a futbol.
Vola bitxo raro perquè aquí ja no t'hi volen
ses madones policies quan espolsen ses garroves,
vola bitxo raro, més enllà de eses muntanyes
trobaràs o te faràs també un ca teva
per tu i per sa teva dona.

"Corte, Bombón mallorquín
què volueu: polo de llimona o polo de menta".

"Corte, Bombón mallorquín
què volueu: polo de llimona o polo de menta".

Ses falgueres, ses escales,
ses jugetes, ses baranes,
Burman Flash, el cel d'Agost
a sa parra hi veig un moix.
Sa pradina renta roba,
es pradí en es sol s'afaita,
dins un quarto a les fosques
hi ha es conco de Barcelona i
"Corte, Bombón mallorquín
què volueu: polo de llimona o polo de menta".

Es tramvia a sa plaça
un gelat de fresa i nata,
es canyissos, ses taronges,
es convent tot ple de monges.
Des pou s'aigua no és potable,
sa veïnada pensa i canta,
na Maire-Noël s'enyora,
des de França telefona.