El senyor Sommer i l'ós polar

Massa vegades s'ha fet gran
sopant tot sol al menjador,
sense un pastís o una cançó
o un dibuix molt senzill
dels que feia el seu fill.

El fred del llac se'l va quedar
i viu tancat en el passat.
Però hi ha un moment durant la nit
que torna a veure el petit
i somriu feliç.

Somniant que és un ós polar amb anorac
i quatre peixos lligats a un cinturó daurat.
I ell surt nedant de dins el llac
i fan titelles i parlen com parlen els grans.

Se'n va la calma i ve la tempesta
i en obrir els ulls torna el malson.
I amb el regust sota la llengua decideix
que no vol tornar a despertar.

La silueta davant del llac.
Calçat amb botes, barret al cap.
Es va endinsant sense dubtar.
Es va enfonsant sense nedar.
Tampoc ningú no el ve a frenar.
Tampoc ningú mai ho sabrà.
Ja no se'l veu i aquell barret
sura tot sol cap al sud-est.

I ara és un ós polar amb anorac
i quatre peixos lligats a un cinturó daurat.
I ell surt nedant de dins el llac
i fan titelles i parlen com feien abans.