Flors de cactus

Jo afinava sa guitarra
Sol cruixent a s'exterior
s'autobús aminorava
Cel ponent posant colors
Benzineres polsegoses
Vas de copes a misions
Dins sa fosca perillosa no m'he vist en condicions
Més val que me carregui es personatge
Pensava ara es teus ulls, es teus cabells...
Estels anònims se desintegraven,
i jo ho mirava trist i tot solet.

Es vehicle me pitava,
un hotel passant s'hivern.
Jo tocava sa guitarra,
jo escrivia en un quadern.
Benzineres polsegoses,
destenyits a mostradors.
Dins sa fosca lluminosa jo m'he vist en situacions.
Més val que me carregui es personatge
Pensava ara es teus ulls i es teus cabells...
Estels anònims s'identificaven,
i jo esperava trist i tot solet.

Benzineres polsegoses,
flors de cactus a visions.
Dins sa fosca sinuosa he avisat alguns amors.
Més val que me carregui es personatge,
pensava ara es teus ulls i es teus cabells.
Estels anònims se comunicaven
i jo quedava trist i tot solet.

Més val que me carregui es personatge,
pensava ara es teus ulls i es teus cabells.
Estels anònims se descontrolaven,
i jo tornava trist i tot solet.