Un lloc millor

I hem viscut nits tancades amb noies precioses tombades al llit,
hem crescut amb ampolles de vidre trencant un discurs assolit,
hem passat nits senceres jugant-nos al futbolí,
deu mil litres de birra i substàncies no tan legals
que ens posàvem al darrere els desitjos dels nostres pares.

I hem dormit en platges desertes amb focs psicodèlics i els ulls mig tancats,
hem donat a la vida respostes tan òbvies com l'aigua del Llobregat.
I ara em poso a pensar que darrera vivències genials
ens trobem que els dilemes, s'encasten amb la veritat,
que per molt que ho volem no ens els podem treure del cap.

Que sempre ens sembla
hi haurà un lloc millor,
sembla hi haurà un lloc millor,
sembla hi haurà un lloc millor...
on jugar.

I els amics que se'n tornen de l'Índia amb històries tan plenes d'amors en préstec,
amb trobades furtives en banys, amb les portes trencades i sense pestell.
Que es colaven amb cara de bons nens i sense bitllets,
que feien l'amor en cadires de plàstic dels trens,
i a vegades, no ho sé, però pot ser que estiguem perdent el temps.
I en alguna ocasió, hem de provar els beneficis dels bruixots que prenen mescal,
i si alguna vegada trobem les respostes llençades al curs d'un canal.
Conèixer les portes d'Orió de la mà d'un xaman mexicà,
o agafem el primer petrolier que ens porti a les costes de la immensitat,
Perquè hauré de tenir aquesta por als avions comercials.

Anem cap a on sempre
hi haurà un lloc millor,
sempre hi haurà un lloc millor,
sempre hi haurà un lloc millor...
on ballar.

I ens sentíem tan grans quan posàvem la Polla Records en cinta al walkman
abans de sortir a la festa major per ballar posseïts pels ocells
quan somniàvem amb vides precioses a sobre el tauler
sentint grups una mica ratllats com nosaltres que cantem cançons dels Manel,
no hi havia qüestions més serioses que ens diguessin «vés».

Que allà a fora trobem tota mena de fàstics, no ho digueu, ens n'hem adonat,
però encara desitgem les coses com vénen, així, al natural.
Quan burlàvem les lleis dels majors amb tribals on s'acaba l'esquena, i començo a somniar,
samarretes del Marley, fumant-se un petard,
arracades rodones, leotards blaus i negres ratllats.

Quan teníem divuit no ho pensàvem
però avui ens demanem si n'hi ha,
sempre hi ha un foradet més calent on xiular.