Amiga de ningú

La culpa és del vent,
amiga de ningú,
ningú és perfecte com ho ets tu.

Porto l'estiu a dins,
per si t'agafa fred,
busco el somriure etern en els teus ulls.

Podria odiar aquest món,
però tinc altres coses per fer.
No m'agradaria pensar
que no hi vaig fer res.

Podria odiar-te a tu,
podria odiar-me a mi,
podria odiar-ho tot
així perquè sí.
Però no tinc prou temps
i no ho puc fer tot,
he d'anar a comprar
i arreglar el jardí.

Tanta mala llet
no és bona per ningú,
que sí, que sé, que sí, que sé,
que sempre hi som a temps,
de llepar les parets.

Tot el que no faig bé,
el que faig malament,
explica-m'ho demà.
El que creus que he de fer,
el que creus que és millor,
millor que ho facis tu.

No et facis tant el fort,
“aviam” si acabaràs perdent les forces.
Si entens la por, la sort, l'amor,
truca'm que ho arreglarem tot,
truca'm que arreglarem el món.

Lai laralai laralai lara ulalai lai

Podria ser com tu,
però ja tinc prou feines en ser jo
tot el dia pensant en qui és millor
i som com som.

Podria ser en Simon,
el del pavelló,
podria ser un singlot,
però no ho sóc,
sempre hi ha un demà,
per fer-ho millor.

La culpa és del vent,
amiga de ningú,
ningú és perfecte com ho ets tu.

Porto l'estiu a dins,
per si t'agafa fred,
busco el somriure etern
en un vespre als teus ulls.

Conills pels camps,
tu i jo somiant,
només podem ser a un lloc
diferent del d'abans.

Tu només pots ser tu,
jo només puc ser això,
tu només pots ser així,
jo només sé que visc.