El pal

Em vaig trobar un pal del qual li diguérem,
en 'diérem' el pal de la bona sort! I el pal, El pal!

El lloc on vaig trobar el pal era un indret perdut,
on els camins tracen un laberint dins la terra i, a
la terra.

Un cop el pal collit, un gos em va trobar a mi,
era un 'gosguia' i em va guiar fins una ermita
abandonada.

Seguia el dringar del collar del gos i ell es va
aventurar a entrar dins l'ermita. El vaig seguir,
tot espantat, com òlibes els meus ulls. I ja davant
l'altar una forta llum em va cegar. La verge
m'aparegué!

Em sentia indefens davant d'ella i el gos
començava a bordar, ja em veia clavat en un pal
d'una creu, i no em va quedar més remei que
donar-li un bon cop de pal. I el pal, El Pal.

Un cop el pal fet servir el vaig abandonar...