A veure què en fem

I ara preguntes: “exactament què està passant?”
Tu que ho tenies tot tant lligat.
I dissimules, però crec que ho vas enganxant:
Per més que cridis no et respondran...

Els monstres de la teva infantesa trista,
El cos de professors que et va agafar mania,
No els miràvem i se'n van anar
I això en silenci s'anava fent gran.
Tampoc hi estic molt familiaritzat,
Però em temo que és una oportunitat.

I ara comences a entendre els pobres desgraciats
Que des d'un taxi van treure el cap cridant:
“Prepara't que al final et tocarà
Aprendre a viure i a no culpar

A la verola borda i a la tos ferina,
Al papa i a la mama i als crims del nazisme"
I què hi farem si ens vam despistar
I això avançava infectant-nos la sang?
Prova a somriure davant del mirall
Que ara tenim una oportunitat.

Vam llevar-nos emprenyats per un soroll,
Maleint alguna festa d'estudiants tronada,
Quan vam veure un feix de llum, una claror,
Avançant entre els llençols, fregant les cames.

Vam notar que tremolava la porta del balcó,
Abans d'obrir vas comprovar el nus de la bata,
Al carrer, entre un immens núvol de pols,
Fugien en desbandada animal

Les cançons que no avisaven que mentien,
Les frases serioses que ja feien riure
I van deixar-nos aquesta veritat,
Que em sap molt greu, però per sempre sabràs
Pots agafar-la o deixar-la passar,
Però ara tenim una oportunitat.

Tenim una oportunitat,
Tenim una oportunitat,
Tenim una oportunitat...
Ha, ha, ha! A veure què en fem...

Tenim una oportunitat,
Tenim una oportunitat,
Tenim una oportunitat...
Ha, ha, ha! A veure què en fem...

Tenim una oportunitat,
Tenim una oportunitat,
Tenim una oportunitat...
Ha, ha, ha! A veure què en fem...

Tenim una oportunitat