No és fàcil cantar-te i no ridiculitzar
les coses que em passen des de que tu
i jo ens hem trobat.
Com puc escapar-me de tots els tòpics antics.
Jo vull estimar-te amb paraules sense sentit.
Però potser a tu no et cal ningú
que ara et canti ni et prometi res,
ningú no t'ha de salvar de res.
I ara amb la vergonya, que no tinc quan
som al llit, miro d'explicar-te com de
gran em fas sentir.
Però potser a tu no et cal ningú
que ara et canti ni et prometi res,
ningú no t'ha de salvar de res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada