11 de desembre 2017

L'ombra sols fuig de nit



I- Introducció
No hi ha esperança, no hi ha esperança.
L'hora s'atansa comença la dansa.
Gira l'espiral, i en el seu eix hi té la força del mal
que destrossa les vides.

II- L'adéu
Pare, me'n vaig a la guerra.
Mare, me'n vaig a la guerra.
Amics, me'n vaig a la guerra.
Amor, me'n vaig, me'n vaig.

III- Les veus interiors
Consciència: N'estàs segur? Només sembraràs misèria.
No n'estic segur, però busco la veritat.
Consciència: És boig! No sap res del cert diu que busca la veritat! Boig, boig!
Només haig de creuar aquelles fronteres i rere les muntanyes venceré.
Consciència: L'única frontera que creuaràs, és la que separa el bé i el mal.
No hi vagis, no hi vagis, no, no, no!

Què són aquestes veus que ressonen al meu cap?
No hi ha por que pugui vèncer aquest soldat.

VI- El camí heroic
Emprenc el meu camí
cap a la gran batalla,
i els que han dubtat de mi,
els deixo a la muralla.
Aquest pas és ben ferm.
Qui gosi aturar-me
caurà al bell mig de l'erm,
vençut pel cop d'una arma.

Soldats: Avant guerrers, avant!
Fem nostra la victòria.
Marxem amb pas triomfant
cap a la Glòria.

Emprenc el meu camí
cap a aquesta gran batalla,
i els que han dubtat de mi,
els deixo a la muralla.

V- Records d'infantesa
Recordo la bondat d'aquelles mares
que en néixer el seu infant l'abracen fort.
Quan perdi la innocència de la vida,
tot serà mentida, menys l'horitzó.

El temps m'ha robat la sort
i la sort m'ha robat el temps
per cercar-me  a mi mateix
entre aquest mar d'espessor.

VI- El camí enterbolint-se
Soldats i consciència:
Al llarg d'aquest camí
degoten les ferides.
Quan reptes el destí
es revelen les mentides.
L'hora s'acosta: això és el final.
L'hora s'atansa: ja no hi ha cap sortida.
L'única frontera que creuaràs
és la que separa el bé i el mal.
No n'està segur, diu que busca la veritat.
Pare, se'n va. Mare, se'n va.
Amics, se'n va. Amor, se'n va.

VII- L'albirament de l'enemic
Ja el veig: puc percebre l'espant dins els seus ulls.
Però el que em paralitza el cor
és veure-hi, en el seu rostre,
el meu rostre.
Que no me'n adono?
Que no me'n adono?
Consciència: No, no te'n adones,
has estat cec i ara ja no pots veure res més que la mort!

VIII- La batalla

IX- La no superació
Tot és inútil, tot és contradicció.
No hi ha respostes, no hi ha superació.
L'ombra és perpètua com ho és la negació.

X- Moralitat final
No hi ha esperança, no hi ha esperança.
L'hora s'atansa comença la dansa.
Gira l'espiral, i en el seu eix hi té la força del mal
que destrossa les vides.

L'ombra sols fuig en la nit.