Terra

Terra de lluites pioneres,
d'esquerdes verges
entre veïna i frontera.
Terra de muntanyes amb pins negres
i rius d'aigua valenta.

Terra de lluites pioneres
que davant la incertesa
entona cants d'antigues guerres.
Terra de preguntes sotmeses,
de respostes incompletes.

Terra que com tota altra terra,
vol estar per qui està amb ella
i no deixar-se estendre.

Terra que el que demana per ella,
ho demana per la terra que no entén de línies rectes.
Terra que vol decidir sobre ella,
terra que estima la terra i que veu el riu més enllà.

De terres n'hi ha moltes,
de terra n'hi ha una.
No és independent la terra
de la terra on neix la vida.

És independent la lluna del sol?
L'aire del vent?
L'aigua del cel?
El riu del torrent?
La terra de què?
Som independents del passat? Independents del present?
Independents del que passa a l'altra punta, a algun indret?

De moment, depenem de la guerra,
de l'explotació, d'un compte bancari,
d'un patró, d'un pis sense racó,
d'una pastilleta que ens fa sentir millor,
de la televisió, dels aliments quilomètrics,
dels valors estètics...

Independents de qui?
Independents de què?

Terra que no toca la terra
és una terra que crema
sota el ciment que l'ofega...

Hi ha ciment que es forja a terra
a cops d'or negre i bandera,
i si el reclam de la terra
és sumar les diferències,
com farem front a la bèstia
que se'ns vol menjar la terra?

Si darrera les fronteres
hi ha germans que estimen la terra,
amb tantes altres llengües,
i darrera i dins de la frontera
hi ha qui ens vol prendre la terra
per acumular riqueses
convertides en escletxes,
en parcel·les que envenenen
i en boscos cremats per vendre!

Terra de lluites pioneres,
d'esquerdes verges entre veïna i frontera.
Terra de preguntes sotmeses,
de respostes incompletes...