28 de desembre 2017

Nou camí




Duc a les meues espatlles un món,
un bon grapat de paraules amb força,
un sentiment que és potent i agredolç,
pero que dóna la seua recompensa.

Entre tots ja tombàrem al boss,
despertàrem la massa que pensa,
del patiment ja trencàrem l'esboç,
i ara el nostre moment ja comença.

Que per ser tan petits hem fet coses molt grans,
hem transformat el teu futur en esperança,
i en l'esperança que ens espera com germans
hens hem alçat.

Que per ser tan petits els hem lligat de mans,
amb paraules, amb cançonetes i protesta,
i res de molles que volem sencer el pa,
que va, que va!

Serem la llum que obrirà
un nou camí
de desitjos i esperances.
Som el verd que brotarà
pel nou camí,
i marcarem un nou destí.

Tota la política que mai vam fer
contra nosaltres l'ha feta el poder,
cronistes del lloguer
que han escrit sobre les cendres del temps
per ofegar l'enyorança.
Però hui no camines descalça,
contra els tirans vencerà la balança,
que el Sol no va a eixir per Almansa.
Aquesta terra fèrtil no ha perdut l'esperança.

Quan dius que em vols en valencià
tot és perfecte,
la nostra llengua
no és cap dialecte.
Avançarem junts
i sempre recte,
tu el predicat
i jo el subjecte.
I entre lletres de poetes de trinxera
la llibertat no ha sigut mai presonera,
camina ferma, invicta i forta,
pels camins d'esta esfera.

Serem la llum que obrirà
un nou camí
de desitjos i esperances.
Som el verd que brotarà
pel nou camí,
i marcarem un nou destí.