Xuplasangs

Vols sentir respostes a preguntes tontes,
Ficar-me una etiqueta “pa” penjar-me a l'”stand”.
Vas a buscar els “fallos” “pa” classificar-me,
vas a jutjar-me i a dir-me: “no saps on estàs”.
Vas a fer de tot menys escoltar-me,
vas a furgar, vas a vore d'on pots rascar,
i així et passes els anys en plena forma,
donant-li corda a la teua empanada mental.

Vas a prometre'm l'èxit sempre,
“caramelos” per a un mort de fam,
si després hi han fallos, “ahí rebente”
i em diràs “qui mana és el mercat.”
Vas a aconsellar-me anar amb calma.
A lo que vinga, paternalisme sofisticat.
Com m'agradaria tindre un arma
quan vos escolte blablabla presumint d'humiltat.

Perdut en un món de “listos”.
Putos amos de la pista.
Fins on m'arriba la vista..
No puc ser més optimista

Clar, som paràsits del sistema que han creat.
No donem la talla, no hi han mans.
Xupla-sangs, els vam regalar la vida.
Ells sabran què fer de veritat. Queda clar?
Tens el teu dret dret a la pataleta.
Canvien les sigles no la xaqueta.
Que barata que els ha eixit la broma.
Que cara han deixat la llibertat.

Vas a presumir del teu imperi,
que has alçat tu soles amb les teues mans.
No vas a resoldre'ns el misteri
de la pasta que no has declarat.
Vas a concedir-nos algún mèrit.
Per això has pagat com has pagat
Vas a perdonar-nos, o això espere,
per no vindre cinc minuts abans…

Vas a passejar-te amb suficiència,
com els senyorets de temps passats.
Vas a regalar condescendència,
canviant il·lusions per veritats.
I és que tu tan de ciutat, jo tan del poble.
Jo tan lluny de la serenitat.
Jo amb esta ansietat, tu inexpugnable,
pensant en el teu electorat.

Perdut en un món de “listos”
Putos amos de la pista.
Fins on m'arriba la vista..
No puc ser més optimista.

Clar, som paràsits del sistema que han creat.
No donem la talla, no hi han mans.
Xupla-sangs, els vam regalar la vida.
Ells sabran què fer de veritat. Queda clar?
Tens el teu dret dret a la pataleta.
Canvien les sigles no la xaqueta.
Que barata que els ha eixit la broma.
Que cara han deixat la llibertat.