Potser ja és l'hora

Vam despertar un dia tots sols
No era estrany, no era nou.
Portàvem temps arraconats,
Amb un discurs vell i gastat.

Mai et vaig notar com la culpa set menjava viu
Fent, a poc a poc, que el pes de l'esquena fos més gros.

Cansats de buscar pels carrers,
A la cara de la gent,
Proves de culpabilitat
quan ja t'he perdonat fa temps...

Mai et vaig notar com la culpa set menjava viu
Fent, a poc a poc, que el pes de l'esquena fos més gros.

I no és pas fàcil fer-les callar
les veus que cridant criden demà
I potser és l'hora de perdonar
Aquesta història plena d'enganys.

I potser és l'hora de perdonar
I potser és l'hora...