La primavera i l'estiu / La coca

La primavera i l'estiu

La senyoreta Primavera
La sang ens altera
Quan l'hivern deixa al darrera
I l'amor ja no té espera.
Aquesta Dama tan florida
Ens fa l'ullet i ens anuncia
El despertar de la vida

Quan apareix el senyor Estiu
Tota cuca viu.
I ningú no se'n desdiu
Del bon temps i del caliu
Aquest Senyor Tan Important
Ens il·lumina un cop a l'any
A mitjanit, per Sant Joan.

De primera, som els passatgers d'un tren furtiu
Que va de primavera a estiu
A les dotze en punt el conductor ens fa circular
D'una estació a una altra estació.

La primavera el senyor Estiu
El saluda i li somriu
El senyor Estiu a la Primavera
Li va al darrera, li va al darrera

La primavera el senyor Estiu
Adéu, adéu, adéu li diu
El senyor Estiu a la Primavera
Se la troba a la frontera.


La coca

Els indis tenen coca allà al Perú
Els ianquis, coca-cola refrescant
Els catalans, la coca de llardons
I l'estupenda coca de Sant Joan

No us penseu pas que això és una bicoca,
Voler anar de verbena i ser una coca
El personal se'm vol endur a la boca
Del més espavilat al més tanoca.

Deu ser la confitura que els provoca
Només sortir al carrer tothom s'hi aboca
M'han dit que aquest destí és el que em pertoca
Però a mi, de gràcia no me'n fa ni gota

Sóc una coca, i sé ei que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons.

S'haurà de fer passar per una oca
Si no, se'm menjaran aquestes locas
O disfressar-se de foca
Sols pensar-ho em fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant.

Ens és igual si n´hi ha molta o poca
Perquèens agrades més que la tapioca.
Ja et pots ben amargar sota una roca
I si ara t'atrapem et mengem tota

Sóc una coca i sé el que em toca, no sóc cap soca
Sóc una coca, una coca amb molts pinyons

M'hauré de fer passar per una coca
Si, no se't menjaran aquestes locas
O disfressar-me de foca
Sols pensar-ho ens fa patxoca
Oh, la coca de Sant Joan
És, de totes les coques, la més elegant
Sóc, de totes, la més elegant
Es la coca de Sant Joan.