Cada dia ho veig més clar,
que vull tenir-te al meu costat,
reflexat en un mirall,
t'he començat a imaginar.
Però pel transcurs de la nit
segueix caminant,
pel transcurs de la nit,
segueix caminant.
Caminant sol pel carrer,
tot moll i sense res a fer,
la gent se'l mira "petaner"
i ell somia el que va ser.
Però pel transcurs de la nit,
segueix caminant
pel transcurs de la nit,
el mirall s'ha trencat.
Queda't al seu costat
no l'abandonis.
Ell mai no ho faria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada