Ja no trobo un fi al meu dolor, no penso sortir de la meva habitació, ni fingir que m'és igual, ni fer veure que no em fa mal.
Ja no busco un fi al teu dolor. Ni cap sentit, ni tan sols una nova solució que em digui que demà valdrà la pena, que em digui que demà el temps millorarà.
I no tinc pressa per deixar de pensar en tu, no tinc pressa per admetre que tot s'ha acabat.
No tinc pressa per deixar de pensar en tu, no tinc pressa per admetre que tot s'ha acabat, que ja està.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada