Amic voltor

M'estirava al pati i mirava amunt,
uns minuts d'espera i aterraves tu.

Sense dir paraula m'alçava el vestit
per mostrar-te la nafra
sota el meu melic.

Et llepaves tot el bec
i submergies el teu cap
a les entranyes del meu dol
tot saciat i ple de sang.

Moltes gràcies amic voltor,
crec que ara em sento millor

Tu responies: "és un plaer, l'amistat és el més gran tresor"
I així va ser durant molt temps,
fins que van venir les pluges torrencials.

Tancada a casa, sola amb el dolor
vaig provar de cosir-me el ventre esgarrinxat.

Estimat amic Voltor, jo et voldria convidar
a un sopar per celebrar que la ferida s'ha tancat.

Mai no vas respondre la invitació.
El sopar el vam fer sense tu.
Jo et vaig veure mirant de lluny
i tot prim vas marxar volant.