Camí ral

Quan són d'altes les muntanyes
que m'amaguen tot allò que estimo
com enyoro que el sol neixi a mar
l'atzavara blava i el badiu tot blanc.
Camí ral que em duràs al país d'on jo sóc
clara terra aspra terra al país d'on jo sóc.

Ella em mira com dient-me
torna encara groc retrat que guardo
si sabia que la puc trobar
res em pararia, ni mar ni oceà.
Camí ral que em duràs al país d'on jo sóc
clara terra aspra terra al país d'on jo sóc.

Sento l'olor penetrant de la mareselva
i sempre el cant del rossinyol que em diu:
ella encara surt a la finestra per si et veu tornar
pel camí, pel camí.
Camí ral que em duràs al país d'on jo sóc
clara terra aspra terra al país d'on jo sóc.

Camí ral que em duràs al país i a l'amor
clara terra dolça terra al país i a l'amor
al país i a l´amor, al país i a l'amor.