Punt d'inflexió

Tot començà aquella nit, quan mon pare acollonat em tragué del meu llit,
Una motxilla bruta al muscle i poc més
la porta s'obri davant meu, l'apocalipsi, l'infern.

Caminàrem fins arrancar-nos els dits,
ja no ens quedava menjar, ja no ens alimentaven els pits,
la vida passa lenta, crema la incertesa, l'obscuritat ens guia, la por no està permesa

De sobte topem davant d'una gran tanca, serà el final del camí? O una altra porta que es tanca. Uns homes corren cap ací, què diuen? Uns homes corren cap ací, què passa?

Calla!
On vas!!!
Fora!!!

Ah no hi ha mar, no hi ha terra, no hi ha res que ja no puga imaginar,
l'horitzó la misèria, serà el pas que done força a la inflexió.

Han passat deu anys i res ha canviat, quan baixe a pel pa la veïna em mira mal, sóc el focus que t'enceguen als ulls, sóc el boc expiatori , sóc el teu aldarull.

Em feren pensar que el culpable era jo
quan sabia que tot depenia sols del lloc,
el joc brut,
una cosa em queda clara i és que tinc la certesa

Europa paradís, traficants amb la tristesa!
creixerem del foc de les muntanyes,
renaixerem de la cendra .
Cridarem si ens tornen a tallar les ales,
renaix la desobediència.

Ah no hi ha mar, no hi ha terra, no hi ha res que ja no puga imaginar,
l'horitzó la misèria, serà el pas que done força a la inflexió.

A poc a poc descobriràs quin és el punt d'inflexió, Europa paradís, traficants amb la tristesa!
A poc a poc descobriràs quin és el punt d'inflexió.