Caminem junts

Caminem junts tot el matí,
Si jo pogués trobar en tu tot el tu trobes en mi...
Ens miraríem diferent.

No sentiríem que estem fent algo dolent.

Aïllada en el teu mon immens
Els meus crits t'arriben com un eco trist que no et convenç
I jo ja em sento indiferent
Cansat de tu, cansat de perdre el temps.

I em mires com si et degollés!
I no entens que ara no sóc jo, sinó que és tot a l'inrevés
Que no admets que un foraster
Entri en tu i no hi trobi res.

Però si un bon dia jo admetés...
Què passaria si una nit jo mig plorós reconegués
Que n'he sigut plenament conscient?
De com ens hem cremat vius mútuament...

T'he intentat doblegar,
Domesticar-te, entendre't, però és inútil ara he entès
Nomès cal callar, gaudir de tu i de res més.

I a estones deixar de ser jo,
Perdre'm en l'abisme que és l'altra que ets tu.