Dissimulat

Et vaig conèixer una tarda gris, estava a punt de tirar un penal,
per culpa teva vaig fallar un gol cantat,
duies serrell i la bata del col·legi tota bruta de fang,
des d'aquell dia el futbol no m'agradat.
Vaig estimar-te en secret sense gosar ni dir-te "hola, què tal",
prou que ho volia però quedava aturat,
a la parada del bus cada matí arribava a l'hora puntual
nomès per veure't de lluny allà al davant.

Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.

Vaig arribar a festejar aquella veïna teva plena de grans
tans sols pel fet de poder tenir-te a prop,
era el millor per fer-la pixar de riure, em sentia especial
però si arribaves em tallava de cop.
Mai no et vaig poder parlar,
mai t'ho vaig confessar,
tu vas ser el meu gran amor dissimulat.
Ahir al matí vaig tornar a trobar-te al Pryca, el teu serrell és igual,
sense poder-ho evitar ens vam creuar,
duies el carro fins dalt ple de salsitxes de porc, pobre animal,
no em vas coneixes i jo em vaig fer el despistat.

Potser vam ser afortunats
de mai no haver parlat,
a mi les salsitxes mai m'han agradat.