La transició modèlica i la mare que m'ha parit

Em vénen ganes de vomitar
amb el xantatge de les vostres lleis,
que instauraren una democràcia
entre cometes i subratllat.
Els arguments s'han quedat obsolets,
el paper ja s'ha descolorit,
però vosaltres seguiu aferrant-vos
a la vostra Bíblia del 78.
No és legal alterar ni una coma
sense consens
i després reformeu un article
amb una simple encaixada de mans.
Prou de pantomimes institucionals:
sou les dues cares d'un mateix engany.

Sou els prínceps de la doble moral,
sou titelles ocupant un despatx,
sargantanes de corbata impol·luta
i cocodrils esmolant els ullals.
Sou les lluites que heu deixat de banda
sense cap mala fe,
sou les urnes plenes de nostàlgia
i els referèndums que mai no s'han fet.
Sou les sigles de l'autoresignació,
sou tots els matisos d'un mateix color.

El teatre està a punt d'acabar,
els debats que no porten enlloc,
els monòlegs plens de borumballa
i els vostres discursos que invoquen la por,
les renúncies i els pactes d'estat,
la dictadura conservada en formol,
els cadàvers que assaonen la terra
i els dies feliços de la transició.
Em rebenten les vostres excuses
i l'amnèsia flagrant.
Em repugnen tanta hipocresia
i els vostres negocis enverinats.
Sou esclaus de les més fosques lleialtats,
aristòcrates de la mediocritat,
patriotes amb el cor ple de quitrà.