A les fosques

Sento dir-t'ho així tant a les fosques
amb la calma del qui sap que ha perdut
sento no saber com tornar a veure
la lluna plena als teus ulls.

Sento no sentir res
sento no saber qui ets...
avui.

Sento viure al marge de les coses
que tenen importància per a tu
sento veure trista l'esperança
saber que ja no espero res de ningú.

Sento no creure en tres
sento no entendre el temps que m'acull.

No vas ser tu
qui robava lilàs blanc per portar-me la primavera
no vas ser tu
qui amb l'ofrena de la carn
m'arrencava amb un sol gest la pena.