16 de febrer 2018
La teva
He despertat pensant que somiava,
buscant el sol i un raig de tardor.
M'has preguntat si encara esperava,
tan sols respon i diguem que som.
T'he desitjat escoltant com parlaves,
i t'he buscat en més de mil llocs.
Avui he somiat les teves paraules,
i t'he esperat sense saber on dorms.
Però la sorpresa és trobar-te,
estirada en el meu llit.
Recordant aquells dies,
diguem qui ens ho hagués dit.
Però la sorpresa és trobar-te,
nua entre els meus dits.
N'hi tan sols ens coneixíem,
i ara ho saps tot de mi.
He dibuixat cada traç a mà alçada,
me imaginat arrancant-te el vestit.
Avui he robat un tros d'esperança,
i t'he trobat tornant de Madrid.
Però la sorpresa és trobar-te,
estirada en el meu llit.
Recordant aquells dies,
diguem qui ens ho hagués dit.
Però la sorpresa és trobar-te,
nua entre els meus dits.
N'hi tan sols ens coneixíem,
i ara ho saps tot de mi.
Però la sorpresa és trobar-te,
estirada en el meu llit.
Recordant aquells dies,
diguem qui ens ho hagués dit.
Però la sorpresa és trobar-te,
nua entre els meus dits.
N'hi tan sols ens coneixíem,
i ara ho saps tot de mi.
He despertat pensant que somiava...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada