14 de febrer 2018
Nata muntada
Em sento fascinat per aquest gust de maduixes
que guardes fidelment sempre entremig de les cuixes,
i em sento desbocat, em sento desbocat,
quan m'ho serveixes en un plat.
Atenció que mai no et falli la dada,
que tu, nena, saps prou bé com m'agrada:
ni més ni menys que amb una gran cullerada
de nata muntada.
Em sento captivat quan veig les dues cireres
que exalten prominents les teves parts davanteres.
I estic desorbitat, estic desorbitat,
absolutament fora de combat.
Atenció que mai no et falli la dada...
Remena, nena!
Fes-ho de cara o bé d'esquena.
Remena, nena!
Que el ritme és clau si vols sarau.
Ena, a, te, a....
Nata!
Uns llavis perfilats amb gust de gerd i de móra
i el teu culet de préssec és tan dolç que enamora.
Estic tan afamat, estic descontrolat,
vull devorar-te tota dins un plat.
Atenció que mai no et falli la dada...
T'he dit un munt de cops que no m'hi posis banana,
només l'assaboreixo quan estic mort gana.
Però farem una excepció, potser serà millor,
posa-m'hi també un enorme meló.
Atenció que mai no et falli la dada...
Remena, nena!...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada