19 de febrer 2018

Es tren




He arribat a s'estació, tenc un bitllet també il·lusió
Per favor vagin pujant, partirem d'aquí uns instants

Es revisor sembla bon tiu, du molta barba i em somriu
Serem 3 comptant un moix, ara puja en Peter Tosh

D'aquí un any el mataran, a ca seua disparat
Però ell està tranquil, fumant herba amb molt d'estil

Perquè m'he de preocupar? si al final tots som mortals
I un viatge és un deixar, per després tornar a trobar

I és que aquest tren és una llum i els passatgers són s'energia
Il·luminant un cada dia de records
I ets seus rails passen “suvora” de tot aquell qui sempre plora
I fa sonar un avís sincer de solucions, que sempre hi són

Per sa finestra estic mirant, veig un gran bosc de pins gegants
Es revisor em diu són alts, per protegir a tots els malalts

Aquest gran llac es diu memòria i té una gota per història
Si mires bé veuràs a gent cercant sa sort del seu moment

Ara a dormir que s'ha fet tard, tot "lo" que tenc per jo m´ho guard
Demà serà un bon dia o no, jo de moment tenc sa cançó

Quan arribem intentaré, recordar “lo” bo no lo dolent
Perquè es futur és un intent, per millorar es nostre present

I és que aquest tren és una llum i els passatgers són s'energia
Il·luminant un cada dia de records
I ets seus rails passen "suvora" de tot aquell qui sempre plora
I fa sonar un avís sincer de solucions, que sempre hi són

Es tren arribarà, tu i jo hi podrem pujar.