Martells, reixes i altres invents de merda

No vull seguir despert
no ho vull seguir veient

L'esperança al terra mor de fred
condemnada, sola i sense veu

Lleis que escanyen, colls al descobert
els que criden per fondre la ràbia
lleis que caven, la tomba al sentiment
i que calmen la foguera amb més fogueres

Les petjades de color vermell
tots som terroristes diuen ells

Hi ha tempesta, l'abús l'han tornat llei
hi ha sirenes, preludi del drama
les balades, que ens fan seguir ferms
les que enfronten les muralles amb el cel

No vull sentir el martell dictar
lleis que trenquin els pilars
del que un dia érem
i ara es mor entre les reixes
no vull sentir el martell dictar
lleis que ens fan podrir la sang
el dia on vam créixer
ara és nit fosca i eterna

Deixa que t'insultin i et degradin més
deixa que t'agafin sense haver fet res,
l'estructura amb dinamita, on tu i jo som les parets

Tornar enrere,
l'esclavisme d'aquest segle
despertem, que la llum que ens cegui
sigui foc al parlament

No vull sentir el martell dictar
lleis que trenquin els pilars
del que un dia érem
i ara es mor entre les reixes
no vull sentir el martell dictar
lleis que ens fan podrir la sang
el dia on vam créixer
ara és nit, fosca i eterna