Hem vingut a molestar!

No té sentit que aixequis el dit,
ja saps la resposta a la teva pregunta,
és que: sí, és clar que pots venir.
Però has de saber que no ho fem per plaer.
No es pot evitar,
és un fet darwinià,
és un deure humà.

Hem vingut a molestar,
a fer nosa i empipar.
Som un gra al mig del nas,
no passem pel sedàs
i ningú ens marca el compàs!
Hem vingut a molestar:
som la pedra a la sabata.
No hi ha res ni ningú
que ens pugui aturar,
avui hem vingut a molestar!

Al mig del carrer
algú et dirà que això no està bé.
Però res no està bé quan pretens derrocar el que està bé.
Ai, collons, quin embolic!
No sé ni què dic,
eh, però sempre somric!
Sí, no fallarem,
sigui estiu o hivern
som el nostre govern!

Hem vingut a molestar,
a fer nosa i emprenyar.
Som un gran voltadits,
un mosquit a les nits,
el pitjor dels teus acudits.
Hem vingut a molestar
com el gall que vol cantar.

No hi ha res ni ningú
que ens pugui aturar,
avui hem vingut a molestar!

Hem vingut a molestar!

La senyora adinerada que passeja el seu Chihuahua i al parterre ja ens hi deixa un regalet?
I el reiet que vol corona i no treballa ni una estona i viu feliç com un anís al palauet?
I els polítics que menteixen i traeixen el teu vot?
I els grupets catalanets que no afinen res de res?
I la profe repel·lent?
I el banquer panxacontent?
Molestem, molestem, que la civada guanyarem!

Hem vingut a molestar,
a fer nosa i empipar.
Som un gra al mig del nas,
no passem pel sedàs
i ningú ens marca el compàs!
Hem vingut a molestar:
som la pedra a la sabata.
No hi ha res ni ningú
que ens pugui aturar,
avui hem vingut a molestar!