No estic en condicions
de viure molt de temps
sense una finestra
que doni en es carrer.
Sa meva mirada
oscil·la entre es públic i es cel.
Visc a una illa deserta
i un desert aïllat de tot,
som en Robinson Crusoe
i es meu salvavides és es teu amor.
Sé tots els racons
d'aquesta habitació
i tots els ascensors
d'aquest hotel.
Només conec
els carrers des meu cervell.
Visc a una illa...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada