Foc i vent

Som el conte cantat
que mai t'han contat,
la resistència del pecat.
Ànimes valentes que mai heu purificat,
els dimonis del passat.

Som la falç, el foc, la forca, el blat,
un poble en son, que ja ha reviscolat.
Quan l'espurna pren la flama,
supura l'alegria, creix la plaga.

Som bruixes, mussols,
filles de la nit, aixecant el vol.
Som els ulls del subsòl,
criatures de l'infern,
somni etern.

Somriures, cançons,
3 dies i un milió d'acords en un segon.
Ara crida sense por.
Incendiarem el cel, aquelarre rebel!

Sona el vent, que alcem amb cada cant.
Pren la pell a la calor d'un sol instant,
I encenem l'hivern.
Mil dimonis hem brotat d'un foc
i amaneix del roig que ha inundat la Vall
la nit dels nostres anys.

Dansarem amb el fred,
cremant hiverns a la foguera.
Cançons de foc i vent.

Brindarem perquè estem
robant-li al temps la teua espera.
La vida en un moment.

Beber de tu veneno,
en otro aquelarre,
volar sin alas,
ser uno más o nadie.
Fraguar palabras,
y usarlas como balas,
sobre esta base,
alineada con plata.
Ser una bestia buscando a su presa,
para besarla por la espalda por sorpresa.
Bailar sobre cadáveres que aún sentimos vivos
aullando como lobos violentos como Grifos.
Vampiros de noche estudiantes de día,
aprendimos a quemar a las arpías.
Amar a las brujas y amar a los brujos
que hacen del feminismo su mejor conjuro.
Respetamos, cantamos, brindamos,
tres días de invierno jugando con el diablo.
Alza tu puño y rompe los esquemas
esta es la noche para quemar los problemas.