Dolç esglai

'Eres cinc hores que m'han furtat de la nit,
eres la pell del llop que em cobreix al llit, tinc por
quan sent que cada pas ve en fals i no hi ha cap pregunta,
i no hi ha cap resposta, eres la pedra que conscientment buscaria
Per entropessar-me a cada hora, a cada dia, de nit quan es fa fosc tinc clar
qui és el meu heroi.
I al final de tot quan el llum s'apaga te n'adones que has perdut el temps
i este ja no torna, has trencat l'essència, has perdut la fam, tornarà?

La crueltat de la incertesa, he ensopegat una i mil voltes amb la teua bellesa,
la casuística del nostre present, lletres escrites i esborrades totes al mateix moment.
Tinc massa dubtes, tants com ganes d'estimar-te, tinc tantes ganes que el temps amb tu no
passe, serem avui contrabandistes de la nit i quan arribe el demà que bufe el nou vent.

Crec que ja no crec, sols sé que vull, que allà on tu vages estiguem sempre junts,
canviarem el seu odi per somriures, l'únic camí per poder ser lliures,
crec que ja no crec, sols sé que vull, tornar a veure'm un altre cop junt amb tu,
T'absorbiran amb opulentes propostes, però tu manes, tu decideixes.
I al final de tot quan el llum s'apaga te n'adones que has perdut el temps
i este ja no torna, has trencat l'essència, has perdut la fam, tornarà?
Quan el dia estiga gris i la gent estiga trista….
Quan el dia estiga gris i la gent estiga trista, alça't del llit i canvia la realitat.
Mai et conformes amb la comoditat,
alça't del llit, uneix-te a la protesta, alça't del llit i crea una altra resposta.

Amb els teus pinzells, m'has pintat tota la casa amb poemes i llegendes que hem de fer….
Amb els teus pinzells….

I al final de tot quedaran somriures, que qualsevol nit de tardor tal volta estiguen per vindre,
arribar ben lluny per estar a prop, caminar a prop sentint-te ben lluny.
Amb els teus pinzells, m'has pintat tota la casa, amb els teus pinzells.'