Sol i lluna

Ha arribat l'hora, ha arribat la nit,
de lluny ets tu qui em vetlla els somnis.
No hi ha cap nit que et trobi al llit,
m'abraço als llençols per omplir el teu buit.
Per més que no vulgui jo trobo a faltar
notar els meus llavis, sentir els teus llavis...
Si arriba l'hivern és perquè no puc més,
em pesen les hores i em véns a buscar.

Tu i jo, els dos i ningú més.
Cada segon és un instant immens.
Tu i jo, els dos i ningú més.
Sense paraules, els silencis parlen per nosaltres.

He de fer-te una confessió
i és que avui he somiat amb els dos.
T'he vist rient, tu tan guapo com sempre,
m'has dit "què hi fas aquí?"

M'agrada pensar que algun dia estarem junts
i que aturarem el temps,
llavors els dies seran llargs
I eternes seran les nits.

Tu i jo, els dos i ningú més.
Cada segon és un instant immens.
Tu i jo, els dos i ningú més.
Sense paraules, els silencis parlen per nosaltres.