Son i paraules

Xiuxiueges a cau d'orella
Poc crític de la saviesa
i crític per naturalesa
Que intel·ligent és la meva neta
Es diu a sí mateixa
Mentre els fills defalleixen

Catalana, basca i andorrana
però que al final és de Breda
Oh quina guerra
Tothom en un sol lloc
Però que tampoc hi és
Tampoc hi són

Davant de la llum
Davant de la foscor
Del seu interior
Si vols veure a la persona
Que et canviarà la vida
Mirat al mirall

Va dir la sàvia a la jove
Paraules de vida,
Que se les endu el vent

Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
que passejant pel carrer en tens desig
Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
la curiositat que sents en saber el que s'ha dit

Si no et mous, i no t'agrada el que fas
ja, ja entenc…
Em falta un mes i poc quins nervis
Truquen…. Pring, Pring... Pring, Pring...
No hi he arribat a temps. Qui era? Ningú

El so de la moneda que cau
i repica a terra
Que fa que tothom miri enrere
Per saber si la veu
Entre milers de passos
Eterns al carrer

Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
que passejant pel carrer en tens desig
Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
la curiositat que sents en saber el que s'ha dit

Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
que passejant pel carrer en tens desig
Aquells sons, aquelles paraules sense sentit
la curiositat que sents en saber el que s'ha dit

Aquells sons... Sens sentit...