Som el crit

Es divisen formes imprecises a l'horitzó,
el governs els tenen por,
menyspreen aquells que creuen en els valors.

Ombres carregades de revolució,
fem tornar l'esperança,
cremem les corbates que escanyen els colls dels que no les duen mai.

Prou discursos de la por,
despertem d'aquest malson,
fem les nostres veus sonar més fort.

Som el crit, el tro de la tempesta.

El sostre és els nostres somnis,
no hi ha presons
ni tristeses que no obrin les ales per volar.

Prou murs de núvols grisos
que reguen i embruten de mentides els carrers
esquerdats de la ciutat.

Prou discursos de la por,
despertem d'aquest malson,
fem les nostres veus sonar més fort.

Som el crit, el tro de la tempesta.