21 de febrer 2014
Que no ens parin!
Amb l'aigua sota els peus, triem continuar a la corda
Correm conscients d'on anem, tenim raons de sobres.
No ens podran retallar mai les ganes de viure
Junts hem perdut la por, somniem amb la utopia.
Que no ens parin, que no ens trobin!
Som la serp de la revolta que s'amaga dins la poma
Que s'ofeguin en la història!
L'escriurem de part dels febles, dels vençuts en la memòria.
Tenim l'esperança d'un futur digne. Una història que hem d'escriure
Sabem que és possible si el construïm.
Només hi ha un secret, és sentir-nos lliures. Mirar endavant, no rendir-se
Traspassar la porta que ara obrim.
El sol crema al seu lloc, l'escalfor ens encén la metxa
Les places fan de tro, així és la primavera.
Mil mans cridant al cel, mil cors batent enlaire.
Serem el que vulguem quan sortim de la gàbia.
Tenim l'esperança d'un futur digne. Una història que hem d'escriure
Sabem que és possible si el construïm.
Només hi ha un secret, és sentir-nos lliures. Mirar endavant, no rendir-se
Traspassar la porta que ara obrim.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada