El verí

S'estiren en munts de flors
s'abracen els uns amb tots
somriuen al veure'm quiet
s'atansen i em deixo fer
han nascut d'entre les pedres
ni imagines com s'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
ni t'ho esperes
t'abracen al veure't trist
t'estiren per veure el cel
t'hi agafes de mans i peus
són lliures
i tu, com ells
has nascut d'entre les pedres
ni imagines com t'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen
quan sembla que ja els he entès
s'esfumen entre les dents
somriuen al veure'm quiet
sóc tendre, però no com ells
han nascut d'entre les pedres
ni imagines com s'estimen
han crescut entre les feres
ni imagines
com s'estimen, com s'estimen, com s'estimen