Conec bé quan em mireu,
la rancúnia que em teniu.
Ho sabeu:
sóc l'hereu.
Ho sabeu:
sóc l'hereu.
Sóc qui us paga, aquell qui us diu:
d'aquell arbre, en vull la flor.
I en sé el preu,
sóc l'hereu,
jo en sé el preu,
sóc l'hereu.
Vull sentir-ne cada olor.
Serà meva,
sempre meva,
només meva!
Una rosa pel meu mas i el meu orgull!
Jo la vull!
Meva!
Meva!
Meva!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada