El raïm es fa pansa

Somiar no costa res, el que costa es despertar-se.

Anem amb els ulls tancats, i així és fàcil matar-se.
Abraça'm molt més fort, no vull tenir encongit el cor.
Si t'enamores de les flors, a la tardor tot seran plors!

A vegades no passa el que ha de passar,
a vegades ho deixes passar, o s'avança.
Fins que l'aigua arriba al mar no descansa
i no està recta la balança!

Per por a perdre ens perdem,
i l'aigua s'estanca, el raïm es fa pansa i s'arronsa.
Que no quedi només l'últim que es perd.
La revolució no es fa només amb esperança!

La por ens fa estar desperts, no vull un mar de llàgrimes.
Vull estar la mar de bé, però no puc saltar-me aquestes pàgines, perquè
somiar no costa res, el que costa és despertar-se.
Anem de braços lligats, però ens fa més forts el que no ens mata.

A vegades no passa el que ha de passar,
a vegades ho deixes passar, o s'avança.
Fins que l'aigua arriba al mar no descansa
i no està recta la balança!

Per por a perdre ens perdem,
i l'aigua s'estanca, el raïm es fa pansa i s'arronsa.
Que no quedi només l'últim que es perd.
La revolució no es fa només amb esperança!

Jo crec que no m'entens, no sé què pretens.
Vas amb els ulls tancats, i així et trencaràs les dents.
I creiem que som omnipotents,
però no sabem qui som i ni tan sols en som conscients.

Jo crec que no m'entens, no se que pretens.
Vas amb els ulls tancats, i així et trencaràs les dents.
I creiem que som omnipotents,
innocents, ens deixem endur per la corrent,

Per por a perdre ens perdem,
i l'aigua s'estanca, el raïm es fa pansa i s'arronsa.
Que no quedi només l'últim que es perd.
La revolució no es fa només amb esperança!