La presó de Lleida

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó.
De preses mai n'hi manquen,
senyor governador
De preses mai n'hi manquen,
petita, bonica, lireta liró.

Totes les preses que hi viuen
han escrit una cançó:
una cançó senzilla,
des de la ràbia i l'amor.
Una cançó senzilla,
petita, bonica, lireta liró.

El carceller se l'escolta
des de dalt del mirador:
cada vers, cada estrofa,
és més gran son rancor.
Cada vers, cada estrofa,
petita, bonica, lireta liró.

Les preses se n'adonen,
ja canten molt més fort.
El carceller té una arma,
les preses la cançó.
El carceller té una arma,
petita, bonica, lireta liró.

Canteu, canteu, bones preses!
Canteu-ne la cançó!
Contra la pau armada,
la llei de l'invasor.
Contra la pau armada,
petita, bonica, lireta liró.

Per què brameu, sapastres?
De què ve tant soroll?
Què us falta, menjar o beure?
Us quiten la ració?
Què us falta, menjar o beure?,
petita, bonica, lireta liró.

No ens falta menjar ni beure,
senyor governador.
El que ens falta ho tindrem:
les claus de la presó!
El que ens falta ho tindrem,
petita, bonica, lireta liró.