No t'enamoris

La fava! Aquesta sí!

Sempre amb la banya al mateix lloc! No va per aquí. És un ciri encès! Malpensats!

Carai de mosses! Quan tu vas, elles ja han tornat!

Va noies, ja n'hi ha prou, que al final prendrem mal! I vosaltres, a treballar s'ha dit, que una bona mandra vol un bon bastó.

No t'enamoris, joveneta,
del canari volador

—no t'enamoris...—,

que se’n va de branca en branca,

se'n va de branca en branca,

festejant la flor millor.

Vinga nois, a treballar. Prou de xerrameca! Aire! Aire i cap als camps de dalt!

Va això, aneu! Va, Jordi, via, via...

Ja us ho deia jo! Que en Cinto de Torrents n'està de la Roser d'aquest mas d'Heures... I la noia s'ho val, maca de debò, cossiró de lliri blanc, la pell de sucre candi...

No veus amb quins ulls et mira,
que el tens ben enamorat?
Ai, Roser, no tens espines,
que al seu cor les has clavat.

Hi ha un hereu que també et vol,
Roseta, que en té de terres;
un hereu d'hisenda igual,
si el tens, no passaràs penes.

Jo no vull cap hisenda,
ni del poble un menestral,
ni un pagès de pessetes
que volti pel meu veral.

En la cara t'ho conec,
minyona!, que no estàs bona,
en la cara t'ho conec
que et canses de dormir sola.

Ja està bé, prou de bromes;
que la pena que jo tinc,
que no en ric, que jo en ploro,
que en ploro de dia i nit.

Marxem, ja saps com són aquestes...

I tant que sé com són.

Quina pell tan fina...

Això vosaltres, que la roba us crema... Que no esteu prou contentes, prou que es veu.

Va, Rosereta, que ho dèiem mig en broma.

Anem, que fem falta als camps de dalt.

Als camps de dalt i a molts altres llocs, fem falta nosaltres...